fotografia químicafotografia analògicallenguatgelaboratori

Fotografia analògica o química? Per què a Llumàtics diem química

Els dos termes designen el mateix, però no fan la mateixa feina. Un serveix per buscar; l'altre per explicar què fem.

Si busques “fotografia analògica” a internet, trobaràs Llumàtics. Si llegeixes com parlem nosaltres, veuràs que diem fotografia química. No és cap error ni cap ganes de portar la contrària: són dues paraules que designen el mateix, però que fan feines diferents.

D’on ve “analògica”

“Analògic” vol dir, literalment, el contrari de digital: un senyal continu en comptes d’un de discret. És un terme tècnic que ve de l’electrònica i que, aplicat a la fotografia, ha acabat designat tot el que no és una càmera digital. Té sentit i tothom l’entén. Per això és la paraula que la gent fa servir quan busca, i per això la fem servir als títols i a les descripcions d’aquesta web.

Què vol dir “química”

La fotografia que fem aquí no és analògica per oposició a digital: és química en positiu. La imatge neix d’una reacció. Els halurs de plata que hi ha a la pel·lícula es transformen amb el revelador, i el que acaba sent una còpia en paper és el resultat d’un procés físic i químic que passa dins d’unes cubetes, amb una temperatura, uns temps i unes mans.

Aquesta és la part que ens interessa explicar. Quan diem “química” estem dient què passa, no què no és.

La mateixa cosa, dues feines

  • “Analògica” és la paraula de la cerca. És la que escriuries en un cercador, la que entén tothom i la que ens ajuda a ser trobats.
  • “Química” és la paraula de l’escola. És la que diem quan parlem en primera persona, la que explica el procés i la que dona nom a la biblioteca, al laboratori i a la manera com entenem la fotografia.

Per això, quan algú arriba per primer cop, de vegades fem servir les dues: fotografia química, el que avui en diuen analògica. A partir d’aquí, només química.

No estem corregint ningú

No passa res per dir-ne analògica. De fet, és la paraula que fan servir la majoria de fotògrafs, botigues i laboratoris, i no hi ha cap intenció de canviar-la. Simplement, a Llumàtics tenim una manera pròpia de parlar del que fem, i aquesta manera comença per la química.

I el digital, on queda?

Aquí no hi ha cap menyspreu pel digital. El fem servir per digitalitzar negatius i còpies, i per preparar-les per imprimir un fotollibre. Però la formació de Llumàtics és de fotografia química: revelat de pel·lícula, positivat, gran format, processos alternatius. Tot el que aprenem a fer amb les mans.


Voleu veure-ho? Els nostres tallers es fan a la Nau Bostik, a la Sagrera de Barcelona, en grups de màxim quatre persones. Si no sabeu per on començar, mireu la guia aprendre a revelar o el recomanador de cursos.