A finals del segle XIX, la fotografia era la prova que una cosa havia passat. En ple auge de l’espiritisme, alguns fotògrafs van convertir aquesta confiança en negoci: asseguraven que podien retratar els morts al costat dels vius, i moltes famílies en dol pagaven per tenir-ne una imatge. La majoria eren fraus —alguns d’aquells «esperits» van resultar ser persones vives—, però tots feien servir els mateixos recursos: el temps d’exposició, la doble exposició i la llum. Exactament el que treballa la fotografia química, el que avui en diuen analògica.

El dissabte 31 d’octubre, per la Castanyada, hi dediquem un taller flash de tres hores. És una excusa per jugar amb la càmera de nit i, de passada, entendre d’on ve una bona part dels trucs de la fotografia.

Un frau que va deixar una lliçó tècnica

El fotògraf d’esperits més cèlebre va ser William H. Mumler, un joier de Boston que el 1861 va publicar el retrat del «fantasma» d’un cosí mort i va acabar fotografiant personatges com Mary Todd Lincoln. El 1869 el van jutjar per frau a Nova York: alguns dels esperits que havia retratat eren persones vives que van anar a declarar al judici. El van absoldre, però la tècnica va quedar a la vista.

Els seus mètodes són els nostres. Es feia una primera exposició del difunt amb un fons fosc, es tornava a tapar la placa i, al damunt, s’exposava el retrat del viu. O bé el «fantasma» es movia durant una exposició de diversos segons, de manera que la seva silueta quedava vaporosa mentre la resta de l’escena era nítida. Avui, amb una càmera amb temps B o exposició múltiple, tot això es pot fer sense cap trampa.

Tres hores per fer aparicions

Comencem amb la història i els exemples reals, i de seguida passem a la pràctica. A la Nau Bostik baixem la llum, muntem trípodes, repartim llanternes, llençols i vestuari, i comencem a fer aparèixer figures. Treballarem la figura fantasma amb exposicions llargues, la doble exposició dins la càmera i la llum pintada amb llanterna.

Cada alumne s’emporta un rodet de blanc i negre, que es pot revelar amb nosaltres en una sessió posterior. El maquillatge i la caracterització van a càrrec de cadascú: com més treballat, millor.

Ho fem com el que és: un joc amb la llum i una lliçó d’història de la fotografia. No com una prova de res. Si algú pregunta com ho has fet, explicar-ho és la millor part.

Inscripcions

Dissabte 31 d’octubre, de 19 a 22 h, a la Nau Bostik. 8 places i 60 €, amb un rodet de blanc i negre inclòs. Si tens una càmera amb temps B o exposició múltiple, porta-la; si no, te’n deixem una.

Per reservar el teu lloc, escriu-nos i trobaràs tots els detalls a la fitxa del taller. Si després vols revelar el rodet, ho pots fer al taller de Revelat de pel·lícula B/N i, si vols arribar fins al paper, amb el de còpies en paper.

Referències

Clément Chéroux et al., The Perfect Medium: Photography and the Occult (Metropolitan Museum of Art, 2005).
Peter Manseau, The Apparitionists: A Tale of Phantoms, Fraud, Photography and the Man Who Captured Lincoln’s Ghost (Houghton Mifflin Harcourt, 2017).
Spirit photography i William H. Mumler, a la Viquipèdia anglesa.