17 de novembre 2026
Nou taller per fer Postals (nadalenques o no) en cianotípia.
El 1842 un astrònom va inventar una manera de copiar notes amb el sol; l'any següent, una botànica la va fer servir per publicar el primer llibre il·lustrat amb fotografies. El divendres 11 de desembre fem postals, nadalenques o no, amb aquest mateix blau.
El blau de Prússia és un dels pigments més antics de la fotografia i també el més barat de fabricar: dues sals de ferro, aigua i llum. El 1842, John Herschel va barrejar citrat d’amoni fèrric i ferricianur de potassi i va veure que on tocava la llum ultraviolada el paper es tornava blau, mentre que la resta s’esbandia amb aigua. No hi havia plata, no calia cambra fosca ni revelador: una exposició i una safata. Herschel buscava una manera de copiar notes i dibuixos, i durant dècades el procediment va servir per fer els plànols d’obra que en anglès encara es diuen blueprints.
L’any següent, la botànica anglesa Anna Atkins va fer servir el mateix blau per a una altra cosa: catalogar les algues de la costa britànica. Entre 1843 i 1853 va publicar Photographs of British Algae: Cyanotype Impressions en entregues, amb centenars de làmines fetes posant cada planta directament sobre el paper sensibilitzat. És el que avui en diem un fotograma, i aquella obra es considera el primer llibre il·lustrat amb imatges fotogràfiques de la història. Les làmines eren d’un blau intens, i les plantes hi surten amb una precisió que cap dibuix no hauria pogut igualar: és el paper que ha estat dibuixat per la llum.
El divendres 11 de desembre, de 18 a 21 h, dediquem la tarda a aquesta tècnica a la Nau Bostik. No cal experiència prèvia ni càmera: la cianotípia és fotografia sense càmera, i la fem servir per imprimir postals —nadalenques o no—, una a una.
Com anirà la tarda
- Presentació. Comencem mirant còpies fetes amb aquesta tècnica i situant les dues peces que la van fer possible: Herschel i Atkins. Pocs minuts, per saber què tenim a les mans.
- La fórmula. Pesem i barregem les dues solucions —citrat d’amoni fèrric verd i ferricianur de potassi, a parts iguals— en llum tènue. És la mateixa barreja de fa més de cent vuitanta anys.
- Sensibilitzar les cartolines. Amb un pinzell estenem una capa fina sobre cartolina d’aquarel·la; el paper queda groc-verdós. S’ha d’assecar a les fosques.
- Les composicions. Mentre s’assequen, muntem els fotogrames: fulles, encaixos, retalls de paper, negatius en acetat. És la part on cadascú decideix quina postal vol.
- La insolació. Al laboratori, amb làmpada de raigs UV, o al carrer si el sol de desembre dona prou —i demana més minuts del que sembla.
- El revelat. Aigua i prou. Cinc minuts de rentat i el blau de Prússia apareix; el color encara s’intensifica quan s’asseca.
El que t’emportes
Cada alumne surt amb el seu joc de postals i amb la recepta apuntada. La cianotípia no necessita laboratori: dues sals, paper, llum i una safata d’aigua. Amb el que aprens en tres hores en pots fer tantes com vulguis a casa, i regalar-les totes.
Si vols anar més enllà —negatius, formats grans i viratges que canvien el blau per sèpia o verd oliva—, el taller de cianotípia és el següent pas. I si el que vols és començar per un tast més curt, hi ha el de fotogrames amb cianotípia.
Inscripcions
Divendres 11 de desembre, de 18 a 21 h, a la Nau Bostik. 55 € amb tot el material inclòs: paper, sals de ferro, pinzells, safates i aigua. Les places són quatre.
Per reservar el teu lloc, escriu-nos i trobaràs tots els detalls a la fitxa del taller.
Referències
- Anna Atkins i cianotípia, a la Viquipèdia anglesa.
- Anna Atkins, Photographs of British Algae: Cyanotype Impressions (1843–1853). L’exemplar digitalitzat del Metropolitan Museum of Art es pot fullejar en línia.